Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.

Paquets temàtics amb productors, guies, restaurants o artesans permeten oferir escapades atractives en caps de setmana de tardor, hivern o primavera. Plans com tastos, tallers, rutes o jornades singulars atrauen públic amb motivacions diferents. Iniciatives com el Grand Tour de Catalunya ofereixen suport i difusió per a aquest tipus d'activitats i exploren la diversitat de possibilitats amb resultats molt positius.

La clau de teixir aliances locals no només redueix l'esforç individual, sinó que enriqueix molt més l'experiència. Aquestes iniciatives es poden vincular a fires, mercats o festivitats locals per aprofitar sinergies i visibilitat. Plataformes com Fem País o Descobrir.cat també radiografien cada pam del territori a la cerca de les millors experiències per gaudir de Catalunya amb respecte i autenticitat.

Sovint es pensa en el turisme com a activitat vacacional, però també hi ha un sector professional que viatja: el turisme de negoci (MICE). Aquest tipus de viatger cada vegada té més importància al nostre país i és una palanca per a desestacionalitzar el turisme i allargar temporades, ja que aquest col·lectiu no ve quan les persones realitzen les seves vacances. L'activitat de fires i congressos és un motor econòmic molt important per a determinades ciutats i aporten una rendibilitat més gran als explotadors turístics.

Una estratègia clau és obrir-se a mercats europeus menys saturats però amb potencial: escandinaus, belgues, suïssos, holandesos o del centre d'Europa. Girona, per exemple, ja és la vuitena ciutat preferida del món pels escandinaus. Aquests públics tenen hàbits diferents: viatgen més sovint fora de temporada alta, busquen propostes sostenibles i tenen un alt poder adquisitiu.

Turisme de Catalunya, les diputacions i alguns consorcis comarcals ofereixen suport per arribar-hi: campanyes de comàrqueting, presència conjunta a fires internacionals com l'ITB Berlin o la WTM de Londres, i accés a estudis de mercat i tendències. A Barcelona se celebra també el B-Travel, l'esdeveniment firal més gran d'Espanya destinat al públic viatger enfocat tant al B2B com al B2C. Aquí es troben les principals agències de viatges, hotels, operadors de creuers, companyies de transport i empreses de serveis turístics.

També és important adaptar part de l'oferta a perfils concrets, com parelles sense fills, jubilats actius o viatgers individuals, que tenen més flexibilitat de dates. Això pot incloure traducció de materials a idiomes clau, presència en portals internacionals i col·laboració amb agències receptives especialitzades. A més, hi ha línies d'ajut per digitalitzar i traduir continguts, o per accedir a mercats emergents amb formació i assessorament.

Per revertir aquesta dinàmica, cada cop més empreses i institucions aposten per un model turístic arrelat al territori i en diàleg amb la comunitat local. Això implica dissenyar activitats que tinguin un retorn clar per a qui hi viu: visites guiades conduïdes per veïns, tallers compartits amb artesans o jornades que visibilitzin oficis i sabers locals. El segell de Unique Shops, per exemple, és la iniciativa de Turisme de Barcelona per impulsar entre organitzadors d'esdeveniments, agències de viatge i empreses passejades a peu pel comerç singular de la ciutat amb propostes de disseny, artesania i gurmet.

La revista ‘Rutes Cooperatives per Catalunya' recull alguns exemples inspiradors que promouen un model de turisme més sostenible i cooperatiu a través de la confecció de nou rutes cooperatives que recorren tot el territori català. El turisme regeneratiu, que no només minimitza l'impacte, sinó que aporta valor, és una línia creixent que pot marcar la diferència.

Cal destacar que més enllà dels habitatges d'ús turístic (HUT's), hi ha models més respectuosos i que mantenen una bona relació amb el veïnat: hotels, aparthotels, càmpings, apartaments turístics (AT's). Aquests darrers són edificis sencers dedicats al servei d'allotjament de curta estada i per tant tenen menys incidència en el veïnat.

Una via molt efectiva per resoldre el repte del personal és establir col·laboracions amb centres de formació locals: escoles d'hoteleria, cicles formatius de turisme o institucions que ofereixen formació ocupacional. Aquests acords permeten acollir alumnes en pràctiques, detectar talent jove i, sovint, incorporar-lo de manera estable un cop finalitzat el període formatiu. El departament d'Empresa i Treball reuneix molts d'aquests recursos, que inclouen cursos d'idiomes per a professionals del turisme, formació universitària o l'oferta formativa del SOC, entre d'altres.

A més, molts ajuntaments, consells comarcals i entitats de promoció econòmica impulsen formacions específiques per a treballadors del sector turístic: idiomes, gestió de reserves, atenció al client o coneixement del territori. Aquestes formacions sovint són gratuïtes o subvencionades, i poden oferir-se en horaris adaptats a la realitat del sector. La direcció general de turisme i l'Agència Catalana de Turisme en col·laboració amb Eurecat Academy, recullen al Pla #formacióturismecat les possibilitats adreçades als professionals del sector turístic català.

La clau és començar per canvis petits, però visibles i progressius: substituir envasos d'un sol ús, fer compres a proveïdors locals, ajustar el consum energètic o gestionar millor els recursos com l'aigua. Són accions concretes, assequibles i que ja generen impacte i confiança.

Per fer el pas següent, existeixen certificacions adaptades a tota classe de negocis, com Biosphere Sustainable Lifestyle. Les empreses privades, serveis i entitats públiques de la ciutat i les comarques de Barcelona que vulguin millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística poden adherir-se al programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Comarques de Barcelona Biosphere i aconseguir el segell que identifica les empreses sostenibles. A més, Turisme de Catalunya ofereix eines d'autoavaluació gratuïtes per identificar punts de millora i accedir a itineraris formatius o distintius voluntaris.

També és important conèixer i sumar-se a iniciatives col·lectives que promouen la sostenibilitat des del territori. Un bon exemple és la xarxa Pobles amb Encant, formada per petits municipis que cooperen per oferir una proposta turística conjunta, arrelada i respectuosa amb el medi ambient.

Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.

Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.

Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.