Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.

Paquets temàtics amb productors, guies, restaurants o artesans permeten oferir escapades atractives en caps de setmana de tardor, hivern o primavera. Plans com tastos, tallers, rutes o jornades singulars atrauen públic amb motivacions diferents. Iniciatives com el Grand Tour de Catalunya ofereixen suport i difusió per a aquest tipus d'activitats i exploren la diversitat de possibilitats amb resultats molt positius.

La clau de teixir aliances locals no només redueix l'esforç individual, sinó que enriqueix molt més l'experiència. Aquestes iniciatives es poden vincular a fires, mercats o festivitats locals per aprofitar sinergies i visibilitat. Plataformes com Fem País o Descobrir.cat també radiografien cada pam del territori a la cerca de les millors experiències per gaudir de Catalunya amb respecte i autenticitat.

Sovint es pensa en el turisme com a activitat vacacional, però també hi ha un sector professional que viatja: el turisme de negoci (MICE). Aquest tipus de viatger cada vegada té més importància al nostre país i és una palanca per a desestacionalitzar el turisme i allargar temporades, ja que aquest col·lectiu no ve quan les persones realitzen les seves vacances. L'activitat de fires i congressos és un motor econòmic molt important per a determinades ciutats i aporten una rendibilitat més gran als explotadors turístics.

Una estratègia clau és obrir-se a mercats europeus menys saturats però amb potencial: escandinaus, belgues, suïssos, holandesos o del centre d'Europa. Girona, per exemple, ja és la vuitena ciutat preferida del món pels escandinaus. Aquests públics tenen hàbits diferents: viatgen més sovint fora de temporada alta, busquen propostes sostenibles i tenen un alt poder adquisitiu.

Turisme de Catalunya, les diputacions i alguns consorcis comarcals ofereixen suport per arribar-hi: campanyes de comàrqueting, presència conjunta a fires internacionals com l'ITB Berlin o la WTM de Londres, i accés a estudis de mercat i tendències. A Barcelona se celebra també el B-Travel, l'esdeveniment firal més gran d'Espanya destinat al públic viatger enfocat tant al B2B com al B2C. Aquí es troben les principals agències de viatges, hotels, operadors de creuers, companyies de transport i empreses de serveis turístics.

També és important adaptar part de l'oferta a perfils concrets, com parelles sense fills, jubilats actius o viatgers individuals, que tenen més flexibilitat de dates. Això pot incloure traducció de materials a idiomes clau, presència en portals internacionals i col·laboració amb agències receptives especialitzades. A més, hi ha línies d'ajut per digitalitzar i traduir continguts, o per accedir a mercats emergents amb formació i assessorament.

Per revertir aquesta dinàmica, cada cop més empreses i institucions aposten per un model turístic arrelat al territori i en diàleg amb la comunitat local. Això implica dissenyar activitats que tinguin un retorn clar per a qui hi viu: visites guiades conduïdes per veïns, tallers compartits amb artesans o jornades que visibilitzin oficis i sabers locals. El segell de Unique Shops, per exemple, és la iniciativa de Turisme de Barcelona per impulsar entre organitzadors d'esdeveniments, agències de viatge i empreses passejades a peu pel comerç singular de la ciutat amb propostes de disseny, artesania i gurmet.

La revista ‘Rutes Cooperatives per Catalunya' recull alguns exemples inspiradors que promouen un model de turisme més sostenible i cooperatiu a través de la confecció de nou rutes cooperatives que recorren tot el territori català. El turisme regeneratiu, que no només minimitza l'impacte, sinó que aporta valor, és una línia creixent que pot marcar la diferència.

Cal destacar que més enllà dels habitatges d'ús turístic (HUT's), hi ha models més respectuosos i que mantenen una bona relació amb el veïnat: hotels, aparthotels, càmpings, apartaments turístics (AT's). Aquests darrers són edificis sencers dedicats al servei d'allotjament de curta estada i per tant tenen menys incidència en el veïnat.

Una via molt efectiva per resoldre el repte del personal és establir col·laboracions amb centres de formació locals: escoles d'hoteleria, cicles formatius de turisme o institucions que ofereixen formació ocupacional. Aquests acords permeten acollir alumnes en pràctiques, detectar talent jove i, sovint, incorporar-lo de manera estable un cop finalitzat el període formatiu. El departament d'Empresa i Treball reuneix molts d'aquests recursos, que inclouen cursos d'idiomes per a professionals del turisme, formació universitària o l'oferta formativa del SOC, entre d'altres.

A més, molts ajuntaments, consells comarcals i entitats de promoció econòmica impulsen formacions específiques per a treballadors del sector turístic: idiomes, gestió de reserves, atenció al client o coneixement del territori. Aquestes formacions sovint són gratuïtes o subvencionades, i poden oferir-se en horaris adaptats a la realitat del sector. La direcció general de turisme i l'Agència Catalana de Turisme en col·laboració amb Eurecat Academy, recullen al Pla #formacióturismecat les possibilitats adreçades als professionals del sector turístic català.

La clau és començar per canvis petits, però visibles i progressius: substituir envasos d'un sol ús, fer compres a proveïdors locals, ajustar el consum energètic o gestionar millor els recursos com l'aigua. Són accions concretes, assequibles i que ja generen impacte i confiança.

Per fer el pas següent, existeixen certificacions adaptades a tota classe de negocis, com Biosphere Sustainable Lifestyle. Les empreses privades, serveis i entitats públiques de la ciutat i les comarques de Barcelona que vulguin millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística poden adherir-se al programa Compromís per a la Sostenibilitat Turística Comarques de Barcelona Biosphere i aconseguir el segell que identifica les empreses sostenibles. A més, Turisme de Catalunya ofereix eines d'autoavaluació gratuïtes per identificar punts de millora i accedir a itineraris formatius o distintius voluntaris.

També és important conèixer i sumar-se a iniciatives col·lectives que promouen la sostenibilitat des del territori. Un bon exemple és la xarxa Pobles amb Encant, formada per petits municipis que cooperen per oferir una proposta turística conjunta, arrelada i respectuosa amb el medi ambient.

Per fer viable el llançament de projectes en aquest sector, cada cop més iniciatives opten per fórmules de finançament específiques (com microcrèdits, línies ICO o ajuts sectorials) o per un model d'arrencada progressiva. Per exemple, començar amb una part dels serveis actius i anar incorporant equipaments a mesura que es consolida l'activitat. També és útil explorar el mercat de segona mà regulada (especialment en el cas d'equipament mèdic o estètic), o bé compartir espais i recursos amb altres professionals a través de coworkings especialitzats en salut i benestar.

La col·laboració amb col·legis professionals o gremis també pot ser clau: moltes vegades ofereixen assessorament, convenis amb proveïdors o condicions preferents de finançament a través d'acords amb entitats bancàries.

Banc Sabadell, per exemple, disposa de diversos serveis en aquest sentit. Alguns d'ells són el rènting, béns d'equip per a l'adquisició de maquinària i equipament, o el lísing, com a alternativa per a aquells que prefereixen quedar-se amb la propietat de la maquinària un cop finalitzada l'operació. A més, aquesta opció pot tenir avantatges fiscals derivats de l'amortització fiscal accelerada i l'ajornament del pagament de l'IVA. Per a l'adquisició d'equips biosanitaris, com els de diagnòstic, biosanitaris, robots de farmàcia, fitness o equipaments mèdics, molts negocis del sector sanitari, farmacèutic i de salut, opten pel Sanirenting, que els permet escollir lliurement el proveïdor.

Per evitar la sobrecàrrega, cada cop més professionals implementen sistemes de gestió que els permetin establir límits clars, optimitzar el temps i prioritzar el benestar propi. Aquestes mesures inclouen reservar hores fixes de descans o supervisió, fer derivacions coordinades amb altres professionals de confiança o treballar amb llistes d'espera dinàmiques, que s'actualitzen en temps real i permeten omplir cancel·lacions avisant automàticament altres clients. Aquestes llistes poden ordenar-se segons criteris com la disponibilitat o la urgència, de manera que optimitzem l'agenda i milloren la fidelització. Algunes plataformes que integren aquestes eines són Booksy, Fresha, Sesami, Bookitit, AgendaPro o Setmore.

Una estratègia útil també és oferir serveis en grup, relacionats amb l'activitat que s'ofereix però obrint el ventall a activitats afins: sessions col·lectives de mindfulness, ioga terapèutic, cercles de paraula, tallers de gestió emocional o educació alimentària. Aquest format permet atendre diverses persones alhora, generar comunitat i fomentar l'acompanyament mutu entre participants, reduint la dependència exclusiva de l'atenció individual, així com optimitzar temps i ingressos.

Per cuidar sense esgotar-se, és fonamental que les professionals del benestar integrin espais de cura pròpia dins la seva rutina laboral. La supervisió, tant clínica com emocional, ajuda a gestionar els casos difícils, sostenir emocionalment el dia a dia i evitar l'aïllament. També es poden generar xarxes de suport mútues, com grups de trobada mensual, comunitats professionals o espais de formació vivencial.

La majoria de col·legis professionals disposen de serveis d'acompanyament i sovint fan jornades sobre salut emocional. El Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, per exemple, disposa del programa Apol·lònia, per acompanyar aquells professionals que poden desenvolupar problemes de salut mental. És un dels programes que s'impulsen des de la Fundació Galatea, creada l'any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i que vetlla per la salut i benestar de tots els professionals de la salut (medicina, infermeria, veterinària, farmàcia, psicologia, odontologia i treball social) i garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans. La Fundació Galatea disposa d'una unitat d'acollida i també organitza diverses activitats sobre autocures.

Per fomentar la recurrència, cada vegada més professionals del benestar aposten per crear vincles a través de programes de seguiment, bonus mensuals, clubs de benestar, tallers o propostes comunitàries. Aquests formats no només milloren la continuïtat, sinó que també generen una relació més sòlida i emocional amb els usuaris, que esdevenen part activa del projecte.

Plataformes com Eventbrite o Meetup poden ajudar a dinamitzar aquestes propostes. També és clau tenir canals de comunicació actius, com newsletters o grups privats de WhatsApp o Telegram, que permetin mantenir el vincle entre sessions i oferir valor continuat. Eines com Mailchimp o Substack poden ser útils per fer-ho amb facilitat.

Per fer front a aquest repte, hi ha recursos formatius pensats per a professionals que volen comunicar-se millor sense que suposi un malson. Plataformes com Domestika o Melon School ofereixen cursos assequibles -alguns per menys d'un euro- per aprendre a crear continguts útils, tenir cura de la imatge digital i fer créixer la comunitat de manera orgànica. Molts dels cursos estan impartits per altres professionals independents que entenen les necessitats específiques del sector.

També es poden aprofitar cursos gratuïts com els MOOC de la UNED, amb itineraris dedicats a competències digitals per a professionals que treballen en la cura de persones. D'aquesta manera, és possible comunicar amb sentit i coherència sense renunciar al propi estil, ni caure en la trampa de la hiperexposició.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) també disposa d'un decàleg amb recomanacions bàsiques per a l'ús de les xarxes socials adreçat als professionals de la salut.

La formació contínua, més enllà de les xarxes socials, també és un altre dels reptes dels professionals de la salut i el benestar. Plataformes com Coursera ofereixen cursos gratuïts o de baix cost en àmbits com la psicologia, la nutrició, la gestió emocional o l'emprenedoria, impartits per universitats i institucions de prestigi. A més, moltes formacions permeten fer-se al propi ritme, cosa que facilita la conciliació amb la pràctica professional.

Per fer front a la inversió inicial en locals i equipaments, cada cop més projectes de restauració opten per fórmules de finançament flexibles i serveis de lloguer operatiu.

Banc Sabadell facilita la renovació d'equipaments essencials del negoci, climatització, mobiliari, equips de cuina, terrasses o cafeteres professionals, amb una quota fixa mensual i total llibertat d'elecció de proveïdor, fet que permet mantenir la qualitat sense comprometre la tresoreria.

També és recomanable aprofitar els recursos públics existents. Entitats com Barcelona Activa ofereixen assessorament personalitzat, formació gratuïta i recursos pràctics per a projectes de restauració en fase d'arrencada o consolidació.

Davant l'escalada generalitzada de preus, una gestió intel·ligent dels costos és clau per mantenir la viabilitat dels negocis de restauració. Una bona estratègia comença per revisar la carta, adaptant-la a productes de temporada i proximitat, que sovint tenen millor relació qualitat-preu i redueixen la dependència de mercats externs. A més, simplificar l'oferta pot ajudar a millorar la rotació de productes, evitar malbarataments i optimitzar els processos de cuina.

Negociar condicions amb proveïdors, compartir compres amb altres establiments o introduir criteris d'eficiència energètica també són accions que poden tenir un impacte directe en la rendibilitat. En aquest sentit, eines digitals com Gstock permeten fer un seguiment precís de l'estoc, analitzar el rendiment de cada plat i identificar fugues de beneficis, ajudant a prendre decisions basades en dades reals.

Pel que fa al finançament del dia a dia, la Línia de Pagaments Online de Banc Sabadell és una solució àgil i online, que permet fer front a despeses habituals com el pagament a proveïdors, nòmines, l'IVA, l'IRPF o l'impost de societats sense haver de recórrer a altres crèdits més lents o complexos. Aquesta línia pot ser especialment útil en períodes de menys ingressos, o davant imprevistos que posin pressió a la tresoreria.

Molts establiments ja estan incorporant petits canvis amb gran impacte: oferir aigua filtrada, substituir els envasos d'un sol ús, donar sortida creativa a les minves o revisar els horaris d'equipaments per reduir el consum energètic. L''important és començar per accions assumibles, adaptades a la realitat de cada negoci.

Plataformes com Rezero ofereixen guies i formacions per reduir residus a l'hostaleria. També es pot comptar amb suport de gremis i iniciatives públiques que faciliten recursos i materials per fer el pas cap a una restauració més sostenible. La Fundació Restaurantes Sostenibles, per exemple, és una entitat referent que ofereix assessorament especialitzat, formació i distintius digitals per a restaurants que volen fer una transició real cap a la sostenibilitat.

Entitats bancàries com Banc Sabadell també ofereixen serveis pensats per acompanyar els negocis en la seva transició cap a una economia més sostenible. A través de productes financers adaptats a cada necessitat, faciliten el finançament de projectes com la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, bateries d'emmagatzematge, vehicles elèctrics o amb etiqueta eco, dispositius de mobilitat personal, maquinària electrificada i altament eficient, o bombes de calor de baix consum.

Per fer el pas següent i fer visible aquest compromís, existeixen certificacions adaptades a tota classe de negocis. Una opció reconeguda és el segell Biosphere Sustainable Lifestyle, que avalua l'aplicació de bones pràctiques sostenibles i permet comunicar-les als clients de manera clara i fiable.

Una de les claus per revertir aquesta tendència és enfortir els vincles amb escoles d'hostaleria i centres de formació professional per fomentar l'interès pel sector i assegurar una borsa de treball més sòlida. També és important invertir en la formació interna i en la millora de les condicions laborals per retenir el talent: horaris més flexibles, claredat en les expectatives i recorreguts professionals reals poden fer la diferència.

Plataformes com Barcelona Activa ofereixen formació específica i serveis de connexió amb talent jove, i entitats com el Gremi de Restauració impulsen iniciatives per dignificar la professió i crear itineraris més atractius dins del sector. Al portal Tria Educativa de la Generalitat de Catalunya es pot trobar tota l'oferta formativa pensada per al sector de la restauració. El Servei d'Ocupació de Catalunya també disposa d'una eina per localitzar cursos de formació ocupacional i especialitats formatives en turisme i hostaleria a tot Catalunya. Finalment, la Cambra de Comerç de Barcelona també ofereix formacions en gestió de recursos humans.

D'altra banda, cada cop més establiments recorren a serveis especialitzats de selecció i formació per a l'hostaleria, com Linkers o Hosco, que connecten negocis amb perfils formats i motivats. També poden ser útils els programes de formació subvencionada de Fundae, que permeten reciclar o promocionar l'equip sense costos afegits per a l'empresa.

Establir torns més estables, promoure el repartiment equilibrat dels horaris i fomentar una cultura d'equip més empàtica són accions clau per reduir l'estrès i millorar la fidelització del personal. Algunes empreses estan començant a aplicar sistemes de rotació que garanteixin descansos regulars i caps de setmana lliures rotatius. Formacions en lideratge emocional o eines com l'anàlisi del clima laboral poden ajudar a detectar i prevenir el desgast. L'Agència de Salut Pública de Catalunya disposa del programa "Conciliació de la vida familiar, personal i laboral", que pretén donar suport a les empreses i dotar-les d'eines perquè posin en marxa i desenvolupin accions per millorar la gestió dels recursos humans i el creixement de la satisfacció empresarial i personal mitjançant l'aplicació de mesures concretes com horaris d'entrada i sortida flexibles, teletreball, reducció de la jornada, etc.

D'altra banda, per a professionals autònoms que sovint no disposen de xarxes de protecció, Banc Sabadell ofereix el Subsidi Autònoms, una assegurança que garanteix ingressos en cas de baixa laboral (per malaltia, accident o intervenció mèdica). La persona assegurada pot rebre 30, 50, 75 o 100 euros al dia (segons la cobertura contractada), des del primer dia de la baixa, sense necessitat d'esperar l'alta mèdica.

Una de les iniciatives més útils és la creació de vincles entre pagesos i agricultors a punt de jubilar-se i joves que volen començar. El Banc de Terres de la Diputació de Barcelona facilita aquest traspàs, posant en contacte explotacions sense relleu amb persones disposades a continuar-les'

Des de l'administració també s'impulsen diversos programes de mentoria en aquest sentit, com ara el que està en marxa des del Servei de Formació Agroalimentària (SFA), unitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) que gestiona les 15 escoles agràries de Catalunya, amb l'objectiu d'acompanyar i assessorar joves amb idees de negoci viables en el sector agropecuari.'

El programa va dirigit als joves que van sol·licitar l'ajut de primera instal·lació i es tracta d'una de les actuacions previstes dins l'Estratègia de Relleu Generacional de Catalunya.

Davant l'increment constant del preu de l'electricitat i el gasoil, moltes explotacions opten per generar part de la seva pròpia energia, mitjançant instal·lacions de plaques solars o sistemes de biomassa adaptats a les necessitats del sector. Tot i que els grans ajuts com els Next Generation de moment han tancat convocatòries, hi ha alternatives: línies de finançament bonificat, acords amb cooperatives locals i opcions de lísing energètic (lloguer amb manteniment inclòs), que eviten la inversió inicial elevada.

Afrucat, l'Associació Empresarial de Fruita de Catalunya, per exemple, va crear i gestiona des del 2008 un grup de compra conjunta de l'electricitat consumida per les centrals fructícoles de Catalunya, al qual s'han incorporat també firmes de l'Aragó, un model d'èxit reconegut a tot Europa i copiat per moltes altres entitats.

Sovint els pagesos han de fer tràmits en fins a 27 plataformes diferents. És per això que les cooperatives agràries ofereixen serveis de gestió documental centralitzada per a les seves sòcies i socis. Això permet delegar les tasques més feixugues com la tramitació de subvencions PAC, els registres sanitaris i les actualitzacions censals i centrar-se en l'activitat productiva.

A més, alguns d'aquests serveis ja integren eines digitals senzilles adaptades al mòbil, amb alertes i arxius ja preparats per a inspeccions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també disposa d'un catàleg dels serveis que presta al sector inclosos dins l'activitat de representació o bé amb tarifes reduïdes per a les cooperatives sòcies.

Benvinguts a Pagès Tot l'Any (BaP) és un projecte de la Generalitat que va néixer el 2016 per donar a conèixer tots els productors de Catalunya, que obren les portes de casa seva per compartir la seva feina al camp, la pastura, la granja o l'obrador. És la forma de mostrar d'on neix tot allò que mengem i qui hi ha darrere dels aliments que arriben a les nostres taules. Una oportunitat per apropar-se a les explotacions i omplir el rebost comprant directament al productor. A més de generar ingressos complementaris, ajuda a explicar el valor del producte i a reforçar la confiança del consumidor.

El Programa de Desenvolupament Rural (PDR) és un dels principals instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya per promoure una política estructural dirigida al món rural, donant especial atenció als sectors agraris i forestals. Els fons del PDR cobreixen des de millores estructurals a explotacions fins a projectes de transformació agroalimentària, iniciatives de valorització del patrimoni rural, turisme sostenible o serveis ambientals. A més, el programa incorpora una línia específica d'ajuts per a joves agricultors i ramaders que vulguin impulsar noves activitats o adaptar-se als nous models productius.