1.1.1.

Increment de la disponibilitat d'aigua amb recursos addicionals per desvincular la garantia d'aigua de la pluviometria i no dependre de la climatologia. En un període de cinc anys, amb unes inversions que superen els 2.000 milions d'euros, es vetllarà perquè el 70% de la demanda es pugui satisfer amb nous recursos hídrics.

1.1.2.

Ampliació final de la dessalinitzadora de la Tordera, i construcció de la nova planta del Foix i la planta de la Costa Brava.

1.1.3.

Millora de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la potabilitzadora del Llobregat (2028) i la planta de tractament d'aigua potable del Ter, que permetran incrementar la garantia del recurs hídric. També es posarà en servei la potabilitzadora de Montcada (2028).

1.1.4.

Regeneració d'aigües, amb la posada en servei de l'Estació de Regeneració d'Aigua de Sant Feliu de Llobregat, la de Mataró i la de Figueres. També es connectaran les aigües residuals del Besòs fins a la depuradora del Llobregat (2028).

1.1.5.

Elaboració i implementació d'un nou pla de regadius (2025-2040) per modernitzar els regs agrícoles, optimitzar l'ús de l'aigua de reg i ampliar la superfície regable, garantint la viabilitat de les explotacions agràries.

1.1.6.

Assignació d'ajuts als ens locals per millorar l'eficiència de les infraestructures de subministraments d'aigua de competència local, garantint així el subministrament a domicili.

1.1.7.

Activació dels nous pous de Sant Joan Despí i reactivació de pous en l'àmbit del Ter-Llobregat, Baix Camp, Priorat i la Muga.

1.1.8.

Construcció i millora dels sistemes de sanejament per garantir la depuració correcta de les aigües residuals i facilitar-ne una reutilització adequada.

1.2.1.

Implementació de 12.000 MW de nova potència, 5.000 MW eòlics i 7.000 MW fotovoltaics, per assolir el 50% de generació elèctrica amb renovables el 2030, tal com marquen els objectius de la Unió Europea (UE).

1.2.2.

Impuls del projecte H2Med, per fomentar la descarbonització de l'economia i reforçar l'autonomia energètica europea mitjançant una xarxa sostenible i innovadora.

1.2.3.

Aprovació i desplegament del Pla integrat d'energia i clima de Catalunya 2030 (PINECCAT30) com a eina de planificació i acceleració de la transició energètica.

1.2.4.

Desenvolupament del pla territorial sectorial per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya (PLATER) com a mapa català de les energies renovables per a l'ordenació territorial, promoció d'energia verda, equilibri territorial, transparència, eficiència i participació.

1.2.5.

Simplificació dels tràmits per a la generació, transport i distribució de l'energia.

1.2.6.

Intensificació del ritme d'autoritzacions per a projectes d'energies renovables.

1.2.7.

Instal·lació de 50 plantes de biogàs, implementant l'Estratègia catalana del biogàs i el seu Pla d'acció 2024-2030, per promoure la generació i l'aprofitament energètic del biogàs generat a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics.

1.2.8.

Consolidació de L'Energètica com a eina per aconseguir la neutralitat climàtica de la Generalitat i el seu sector públic el 2030.

1.2.9.

Promoció de regulacions per fomentar l'autoconsum, la creació i desenvolupament de comunitats energètiques i la redistribució dels excedents energètics.

1.2.10.

Planificació de les necessitats d'emmagatzematge d'energia, tant en bateries com en centrals reversibles.

1.2.11.

Anàlisi de les inversions necessàries en infraestructures per reforçar la xarxa elèctrica i les instal·lacions de producció elèctrica renovable, avaluant les opcions de finançament amb els instruments de finançament europeu.

1.2.12.

Promoure canvis que millorin la retribució de les activitats de transport i distribució d'energia elèctrica, fins al nivell mig europeu.

1.3.1.

Transformació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat perquè guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals de llarg abast garantint la protecció de les àrees naturals de l'entorn, així com determinar les característiques del futur sistema aeroportuari català, que incorporarà els rols que també han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Sabadell i Lleida-Alguaire.

1.3.2.

Acabar el Corredor Mediterrani i millorar, així, el transport de mercaderies i passatgers, amb un focus especial en la connexió industrial (SEAT, Celsa) i logística (ports de Barcelona i Tarragona). També s'impulsarà el corredor Tarragona-Lleida-Saragossa, reforçant l'estratègia catalana del Corredor Mediterrani a tot el país, i es crearà una gran terminal ferroviària i logística a Lleida (Quatre Pilans).

1.3.3.

Modernització i millora contínua del sistema portuari de Catalunya, que es basa en el Pla d'inversions 2024-2027 de ports de la Generalitat, enguany en execució de la segona anualitat. Aquest Pla preveu una en els 45 ports de competència de la Generalitat.

1.3.4.

Execució de projectes clau com el nou accés ferroviari sud i terminals de mercaderies al Port de Barcelona i l'adaptació a l'ample UIC i trens de 740 metres al Port de Tarragona.

1.3.5.

Impuls de la Sagrera com una de les estacions més grans d'Europa, amb connexions multimodals i un parc de 40 hectàrees.

1.3.6.

Construcció de la terminal d'accés de Can Tunis amb capacitat per a trens de 740 metres i adaptació de Vilamalla i la Llagosta a l'ample UIC per millorar la capacitat intermodal.

1.3.7.

Signar amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible els convenis de l'AP-7 i l'AP-2, l'Eix Pirinenc (N-260) i la ronda Nord, els intercanviadors ferroviaris de l'R8 de Rodalies amb FGC i la pacificació de l'N-II al Maresme i la millora d'accessos a la C32 nord.

1.3.8.

Millora la qualitat del servei de rodalies amb l'adopció de la transferència de la xarxa de rodalies, la creació de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya i l'aprovació del nou Pla de rodalies 2025-2030.

1.3.9.

Avenç en la implementació de les Rodalies de Lleida, el tram tren al Camp de Tarragona i iniciar els estudis per desenvolupar trams trens a les Terres de l'Ebre, el Bages, la Costa Brava, la Selva Marítima entre Blanes i Lloret de Mar, i el Pirineu.

1.3.10.

Disseny d'una nova xarxa de serveis de transport públic a Catalunya que millori l'eficiència del servei, promogui la descarbonització de la flota i connecti tot el territori.

1.3.11.

Millora de la connectivitat per viatgers i mercaderies

• Variant d'Olot: millora de la mobilitat de les mercaderies del sector agroalimentari del territori.
• La variant i actuacions a la C59 per a la millora de la connectivitat de l'activitat econòmica i residencial del Vallès i el Moianès amb l'eix i la C17 i C33 i amb la intermodal de l'estació ferroviària de la Llagosta.
• El desdoblament Berga Baga.
• El 2+1 de l'Eix de l'Ebre entre Amposta i Lleida.
• N260 Eix pirinenc, una infraestructura viària per a les comarques de muntanya, que és una actuació acordada amb el Govern d'Espanya, estratègica per al reequilibri territorial i les connexions al territori.

1.3.12.

Promoció de la descarbonització de la xarxa de carreteres de Catalunya, mitjançant l'autogeneració d'energia renovable, la instal·lació d'enllumenat eficient i punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

1.3.13.

Execució d'intervencions en la xarxa viària catalana amb la incorporació de sistemes de transport intel·ligent (ITS) per millorar la gestió del trànsit i la seguretat viària.

1.4.1.

Ampliació de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública al territori, incrementant la cobertura del 60% al 100% dels municipis connectats. El 2025 s'estendrà la infraestructura de 6.600 km a 8.000 km.

1.4.2.

Impuls d'una estratègia catalana per agilitzar i implementar centres de dades, clau per a la sobirania tecnològica, amb un dimensionament correcte d'una xarxa d'energia neta per cobrir-ne les necessitats. Aquesta estratègia inclou el desplegament d'infraestructures digitals tractores, com l'habilitació del macropou de la Sagrera per a un centre de processament de dades, la construcció d'una internet quàntica i el desenvolupament de quatre laboratoris d'infraestructures experimentals al territori.

1.4.3.

Avaluació i impuls de tecnologies alternatives, com nodes 5G, comunicacions per satèl·lit, en les zones on el desplegament de fibra òptica no sigui viable.

1.4.4.

Creació d'un gestor d'infraestructures digitals que coordini la gestió, posada en valor i desplegament de les infraestructures per part de totes les administracions catalanes. Així com la implementació d'un model de governança de les infraestructures digitals de titularitat pública compartit amb totes les administracions de Catalunya.

1.4.5.

Millora de les condicions d'accés a les operadores mitjançant un acord, amb especial atenció a les zones menys poblades.

1.4.6.

Implementació d'un nou model de connectivitat per a les seus de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la infraestructura de xarxa pública per fer-la més sostenible econòmicament.

1.4.7.

Posada en marxa d'un observatori d'infraestructures públiques que permetrà detectar les mancances i deficiències en l'àmbit de les infraestructures digitals al territori, optimitzant les inversions públiques i privades.

1.4.8.

Desplegament del projecte “Xarxa corporativa amb criptografia quàntica”, per transformar la infraestructura de seguretat de les dades i comunicacions de la Generalitat de Catalunya, passant de l'actual sistema d'algoritmes asimètrics a un de basat en la seguretat de criptografia quàntica. L'objectiu és posicionar Catalunya com a centre pioner en el desplegament d'aquesta tecnologia, i que l'administració actuï com a referent en l'aplicació.

1.4.9.

Elaboració i desplegament del pla per a la promoció de l'autonomia digital per revertir la bretxa de competència digital, transformar els punts TIC/ÒMNIA i assegurar l'extensió de les competències digitals bàsiques i avançades dins de la població.

1.4.10.

Desplegament de l'estratègia de ciberseguretat a les administracions catalanes i suport als ens locals i sectors socials estratègics. S'impulsarà una cultura de ciberseguretat en la lluita contra les ciberamenaces i els ciberatacs amb projectes de conscienciació i formació per a la ciutadania.

1.5.1.

Actualització d'un polígon d'activitat econòmica (PAE) en cadascun dels vuit àmbits territorials, en un termini màxim de 18 mesos.

1.5.2.

Desplegament d'un pla estratègic per al desenvolupament d'activitat econòmica en els polígons d'activitat econòmica (PAE), especialment en zones rurals i perifèriques amb dèficits estructurals.

1.5.3.

Realització d'inversions estratègiques per a la construcció de nous pavellons i infraestructures de qualitat, considerant-les com a part integrant dels polígons d'activitat econòmica (PAE). FIRA 2000 liderà aquestes actuacions, que inclouen la transformació de la Fira a l'Hospitalet de Llobregat i les noves inversions al recinte de Montjuïc.

1.5.4.

Reforç del posicionament internacional de Catalunya i impuls del desenvolupament econòmic local, oferint suport a fires del territori català, com la de Lleida.

1.5.5.

Implementació d'una línia d'ajuts per a la modernització dels polígons d'activitat econòmica que prioritzi actuacions d'impacte elevat, com la rehabilitació d'espais industrials, la implementació d'energies renovables i la millora de la mobilitat, així com el foment de la instal·lació de noves empreses en zones rurals o amb dèficit d'activitat mitjançant subvencions per a sòl industrial, adequació d'espais i projectes innovadors. Instal·lació de tres biopolígons en el període 2026-2030, com a eina clau per avançar cap a un model de desenvolupament sostenible basat en la bioeconomia.

1.5.6.

Desenvolupament d'una plataforma digital integrada que actuï com a sistema únic d'informació i gestió del sòl industrial disponible abans de 12 mesos.

1.5.7.

Creació d'un grup de treball interdepartamental per establir mecanismes extraordinaris per desenvolupar sòl industrial considerat estratègic i preparar una oferta de sòl per a usos logístics en zones de reequilibri territorial i infraestructures de mobilitat.

2.1.1.

Definició d'una sèrie de sectors com a prioritaris, en línia amb els treballs realitzats pel Banc d'Espanya i els ecosistemes industrials, esbossats en la nova Estratègia Industrial Europea. Transformar el model econòmic també dependrà especialment de sectors transversals com la recerca, els serveis financers i el sector públic. Aquests sectors tindran un accés prioritari a les línies d'ajudes de la Generalitat i els seus fons dedicats a la recerca i la innovació, i s'orientarà la formació cap a les seves necessitats.

• agroalimentari
• automoció, mobilitat i transport
• digitals
• energies renovables
• indústries intensives en energia (química, etc.)
• salut i biomedicina
• turisme

2.1.2.

Desenvolupament d'una estratègia sectorial, lligada a les recomanacions de l'informe Draghi i la Brúixola de Competitivitat per a la Unió Europea, orientada a les tecnologies d'ús dual i el reforç de l'autonomia estratègica.

2.1.3.

Col·laboració amb les institucions europees i xarxes en àmbits identificats com a estratègics com el sector dels xips o amb el Net Zero Industry Act.

2.1.4.

Acord d'un nou Pacte nacional per a la indústria 2026-2030 que permeti augmentar la productivitat, accelerar una reindustrialització sostenible i resilient, generar ocupació de qualitat i avançar cap a l'autonomia estratègica, industrial i tecnològica.

2.1.5.

Establiment de la figura dels “projectes estratègics” per reconèixer els projectes d'inversió més rellevants pel seu impacte positiu i singular en l'economia catalana. I designació de responsables transversals d'aquests projectes (“agents industrials” dins de la Generalitat de Catalunya).

2.1.6.

Promoció de pactes nacionals per millorar la productivitat i atendre les necessitats dels sectors prioritaris.

2.1.7.

Desplegament de línies d'ajuts per a projectes d'inversió industrial, de forma ordenada, que cerquin modernitzar els processos a través de la implantació de la tecnologia i la descarbonització, implicant els agents de recerca i transferència de coneixement.

2.1.8.

Situar l'Autoritat Catalana de la Competència a l'avantguarda d'una política europea de defensa de la competència compatible amb una política industrial moderna que contribueixi a la provisió de béns públics europeus.

2.1.9.

Impuls al programa Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs i també el Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, perquè siguin un hub d'innovació i producció audiovisual, digital i del videojoc líder al sud d'Europa, així com convertir la Foneria en un nou centre de cultura digital.

2.1.10.

Creació d'un fòrum d'experts per a la productivitat i el lideratge econòmic amb l'objectiu d'acompanyar aquest Pla. Aquest fòrum actuarà com un espai de debat i assessorament estratègic, format per professionals de reconegut prestigi de diversos sectors econòmics i acadèmics. A més, permetrà establir ponts entre l'Administració, el teixit productiu i la recerca, assegurant així una planificació alineada amb els grans reptes globals i regionals.

2.2.1.

Desplegament del Pla d'impuls al vehicle elèctric a Catalunya 2025-2030 per acompanyar la descarbonització de la indústria de l'automòbil.

2.2.2.

Execució del programa empresa verda per accelerar la transició industrial verda amb un triple focus: circularitat, adaptació al canvi climàtic i eficiència energètica. Tindrà com a objectiu aconseguir que el 50% del teixit empresarial català hagi endegat projectes de transformació verda, 10.000 empreses sensibilitzades i 3.000 projectes d'implantació i integració de tecnologies avançades per a la transició verda.

2.2.3.

Impuls i consens a un nou acord verd, en el marc de l'estratègia de transició ecològica, que incorpori mesures de suport i promoció de l'economia verda, blava i circular, la rehabilitació energètica d'edificis i la mobilitat elèctrica i sostenible.

2.2.4.

Enfortiment de l'ecosistema publicoprivat per a la descarbonització del sector industrial, especialment del sector químic i l'electrointensiu hard to abate, a través del centre de descarbonització del Camp de Tarragona i la dinamització de l'Associació de la Vall de l'Hidrogen.

2.2.5.

Promoció de l'electrificació progressiva dels sectors industrials i l'ús de tecnologies pont en el cas que sigui necessari per l'estat de maduresa tecnològica de les solucions de descarbonització.

2.2.6.

Execució de les inversions a les indústries agroalimentàries i en hivernacles d'alta tecnologia en el període 2025-2027, que estiguin alineades amb la sostenibilitat ambiental i la mitigació del canvi climàtic.

2.2.7.

Ús de l'Institut Català de Finances com a palanca de finançament per desenvolupar projectes vinculats a la sostenibilitat, la recerca, i la implantació d'energies verdes i la descarbonització.

2.2.8.

Aprovació dels pressupostos de carboni de Catalunya per complir els compromisos climàtics i accelerar la descarbonització de l'economia catalana i elaborar un pla d'estímul, ajudes i mercat voluntari d'emissions d'àmbit català per ajudar els sectors productius en la transició verda.

2.3.1.

Implementació d'un pla d'impuls per a empreses emergents i empreses emergents escalables, amb mesures que en facilitin la creació i el creixement a Catalunya, posicionant-les com a motor d'innovació i competitivitat, i per fomentar l'emprenedoria femenina. L'objectiu és arribar a les 3.000 empreses emergents el 2030 (25% de tecnologia profunda), amb un pressupost de 50 milions d'euros i instruments de finançament publicoprivat.

2.3.2.

Creació d'un fons de capital publicoprivat, per ajudar el dimensionament de les empreses i els processos de reestructuracions mercantils.

2.3.3.

Actualització i millora de la coordinació en relació amb el procés d'acompanyament a les empreses per part de l'Administració.

2.3.4.

Posada en marxa, abans de 18 mesos, d'un programa interdepartamental per enfortir l'ecosistema industrial i empresarial local, a través d'una estratègia de finestreta única (One Stop Shop) que connecti empreses, administracions i agents socials per accelerar la implementació dels projectes prioritaris i les estratègies de desenvolupament econòmic territorial.

2.3.5.

Optimització i enfortiment del sistema actual de prestacions, línies d'ajudes i convocatòries, per simplificar els procediments i enfocar millor els recursos públics cap a prioritats estratègiques.

2.3.6.

Coordinació i enfortiment dels instruments de finançament públic actuals per a les empreses, i foment de la coordinació entre els diferents organismes públics de finançament, com l'Institut Català de Finances (ICF), Instruments Financers per a Empreses Innovadores (IFEM), Avançsa o Avalis, per maximitzar-ne l'impacte. Amb aquest propòsit, es crearà un comitè d'estratègia i coordinació amb tots els instruments financers, impulsat pel Departament d'Economia i Finances, que dimensioni els recursos i les capacitats dels instruments de finançament públic de la Generalitat.

2.3.7.

Impuls al Programa multilocalització de suport a les empreses catalanes, a través de serveis d'acompanyament i ajuts, per crear filials a l'exterior i enfortir les cadenes d'aprovisionament i la inserció en les cadenes globals de valor, amb l'objectiu d'arribar a 3.500 filials.

2.3.8.

Impuls a un pla de suport al creixement empresarial, tant en l'àmbit individual, com col·lectiu.

• En l'àmbit individual, per garantir el relleu generacional i l'impuls de fusions i adquisicions.
• En l'àmbit col·lectiu, per via de clústers per aconseguir un efecte multiplicador i un enfocament a grans reptes estratègics col·lectius, amb l'objectiu de fer créixer 1.500 empreses.

2.3.9.

Modernització i digitalització del sector comercial a través de nous instruments innovadors que donin resposta als nous hàbits de consum i necessitats dels comerços i consumidors, impulsant la competitivitat.

2.4.1.

Posada en marxa del Clúster dels Serveis Financers, una iniciativa clau per enfortir el posicionament de Catalunya com a pol d'excel·lència en serveis financers i tecnologies associades.

2.4.2.

Disseny, durant el primer semestre de 2025, d'una nova estratègia d'atracció, captació i retenció d'inversions productives a través de la priorització de sectors i mercats i la creació d'un paquet d'instruments d'atracció i captació en clau econòmica i fiscal a les considerades prioritats d'alt impacte. Es gestionarà mitjançant ajuts d'alt impacte i fons d'inversió per a projectes singulars.

2.4.3.

Reforç a la captació dels fons europeus i complementació del finançament dels projectes estratègics a través d'altres programes competitius.

2.4.4.

Disseny i execució de l'estratègia de captació i retenció de fires internacionals que accelerin l'enfortiment dels ecosistemes locals empresarials com s'ha realitzat amb fires de primer ordre com el Mobile World Congress o l'Integrated Systems Europe.

2.4.5.

Impuls de programes de captació, acollida, retenció i retorn de talent internacional d'alt valor afegit a Catalunya, amb la creació d'un servei integral per facilitar la integració laboral, social i administrativa de professionals qualificats procedents d'altres països.

2.4.6.

Creació d'una campanya per promoure Catalunya com a destinació global d'inversió, que prevegi accions de relacions públiques en àmbit empresarial, acadèmia i sector públic, i participació activa en fòrums i esdeveniments de negocis.

2.4.7.

Desplegament del Pla de màrqueting de l'economia del visitant (PMEV) com a eina estratègica fonamental per reforçar el lideratge econòmic de Catalunya en l'àmbit turístic i social.

2.4.8.

Reforç a la projecció internacional de la marca Catalunya que està basat en la promoció dels trets singulars i dels valors inherents a Catalunya.

2.5.1.

Desplegament d'una Agenda compartida per cada àmbit territorial de Catalunya com a eina per accelerar la transformació verda, justa i vertebrada a nivell territorial. Les Agendes compartides permeten trobar solucions a reptes complexos partint d'un enfocament sistèmic i treballant de forma col·laborativa amb tots els actors implicats.

2.5.2.

Desenvolupament d'una política econòmica orientada als llocs concrets (place-based strategies). Aquesta política servirà per coordinar les diferents agències i instruments a l'abast de la Generalitat, per simplificar les ajudes, millorar l'assessorament, i per promoure la difusió tecnològica a escala territorial i així millorar la competitivitat de les empreses.

2.5.3.

Definició d'una estratègia territorial per tal que els Fons de transició nuclear esdevinguin un veritable instrument de transformació estratègica.

2.5.4.

Impuls a l'aprovació de la Llei de l'alimentació de Catalunya i la Llei de la producció agrària sostenible com a marc normatiu per avançar cap a models de producció d'aliments més sostenibles amb un model de certificació pública.

2.5.5.

Celebració de la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia, destacant l'oportunitat que representa aquest reconeixement per fer valer el patrimoni gastronòmic català.

2.5.6.

Simplificació de les càrregues administratives per al sector primari.

2.5.7.

Foment de la producció agrària ecològica a través del Pla d'acció pel desenvolupament de la producció agrària ecològica 2024-2027.

2.5.8.

Execució del Pla d'acció 2024-2030 de l'Estratègia catalana del digestat per promoure la seva valorització amb l'obtenció de bioproductes, com fertilitzants orgànics i biocombustibles.

2.5.9.

Execució de 20 projectes d'impuls de paisatges agroforestals resilients que permeti impulsar 200.000 hectàrees d'activitat agroforestal i millorar la provisió de serveis ecosistèmics al conjunt de la societat (reducció del risc de grans incendis, reducció de carboni, ús de l'aigua blava, millora de la biodiversitat, etc.) en el període 2025-2030, i 30 projectes amb 300.000 hectàrees del 2031 al 2035.

2.5.10.

Millora de les inversions orientades a vincular la indústria agroalimentària al sector primari i adaptar el sector al canvi climàtic.

2.5.11.

Adopció d'una nova estratègia de gestió forestal per incrementar la superfície forestal gestionada centrada en l'adaptació al canvi climàtic, la prevenció d'incendis, la provisió d'aigua blava i el desenvolupament de la bioeconomia.

3.1.1.

Increment de l'oferta pública de formació professional (FP) bàsica, grau mitjà, grau superior i cursos d'especialització, d'acord amb les necessitats del teixit econòmic, dels territoris i de la transició digital, social i verda.

3.1.2.

Elaborar i executar el Pla estratègic de formació professional dual amb tots els agents implicats i desplegar-lo en la formació per a l'ocupació per incrementar el grau d'inserció i d'estabilitat laboral.

3.1.3.

Impuls a la formació al llarg de la vida, especialment la formació programada i optimitzar el crèdit disponible per a les empreses per augmentar la participació dels treballadors en la formació contínua.

3.1.4.

Millora de l'orientació de l'alumnat, especialment en les transicions entre etapes educatives i en la formació professional.

3.1.5.

Ordenació i redimensionament del mapa de la formació professional augmentant els perfils qualificats més demanats pel teixit productiu i pels sectors tradicionals de difícil relleu i cobertura, tenint en compte les necessitats de les zones rurals.

3.1.6.

Impuls a l'acreditació de competències per l'experiència laboral i la integració de la formació professional en un sistema únic, modular i flexible i desplegar la xarxa de centres integrats de formació professional.

3.1.7.

Desplegament de les microcredencials a les universitats públiques de Catalunya.

3.1.8.

Dotació de les escoles agràries dels mecanismes necessàries per a la formació orientada a la transferència futura al sector empresarial.

3.2.1.

Increment del nombre de places i ampliació de l'oferta formativa en titulacions STEM i en medicina, amb l'objectiu de duplicar el nombre de graduats en àrees estratègiques per al desenvolupament econòmic i assegurar l'equitat territorial en la formació de professionals sanitaris.

3.2.2.

Impuls d'un nou model de finançament pluriennal per a les universitats públiques, basat en el rendiment de comptes i l'orientació als resultats, que garanteixi un increment del finançament públic i una millora de la dotació del Pla d'inversions universitàries (PIU).

3.2.3.

Enfortiment de l'equitat en l'accés a l'educació superior. Es programarà la igualtat de tots els preus dels graus i màsters habilitants al nivell més baix, es reduirà en un 30% el preu dels màsters no habilitants i es promourà un marc propi de política de beques i ajuts.

3.2.4.

Increment de les places de personal docent i investigador, així com les de personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis.

3.2.5.

Renovació del Pla Serra Húnter (2024-27) i creació del Pla Serra Húnter sènior, així com finançament del quart any dels contractes predoctorals. Ampliació dels contractes d'iniciació a la investigació de 3 a 4 anys.

3.2.6.

Potenciació de les escoles de negocis de Catalunya com a actors clau en l'educació superior, orientades a l'excel·lència en la gestió econòmica i financera per assegurar el lideratge econòmic i empresarial del territori.

3.2.7.

Elaboració d'una estratègia d'internacionalització i de qualitat del sistema universitari i de recerca.

3.3.1.

Creació d'un fons de capital risc públic, que ha de permetre a la Generalitat participar en projectes innovadors, en què a la vegada també pugui participar el sector privat.

3.3.2.

Desplegament del Pla estratègic d'Innovació i Transferència de Coneixement per impulsar una transformació a llarg termini del sistema d'R+D.

3.3.3.

Desenvolupament d'estratègies basades en la recerca i innovació per impulsar la transformació econòmica del territori. Concretament, amb la línia d'ajuts Crida a Regions del Coneixement de la UE fins al 2029, el programa de teràpies avançades i emergents per obtenir un sistema de salut d'avantguarda, i l'estratègia en recerca One-health a Catalunya, per validar noves tecnologies i avançar en el coneixement de la interconnexió entre la salut animal, humana i planetària.

3.3.4.

Promoció d'una línia d'ajuts econòmics i incentius fiscals destinats a finançar projectes d'R+D, centrats als sectors prioritaris.

3.3.5.

Impuls a inversions estratègiques que connectin assistència sanitària, recerca i innovació, com la posada en marxa del projecte de Campus de Ciències de la Vida i de la Salut de l'UAB i el Consorci Sanitari Parc Taulí.

3.3.6.

Posicionament del sistema català de recerca en l'àmbit internacional, impulsant un programa d'excel·lència dels centres de recerca CERCA. Constarà d'una línia d'ajuts per a la realització de projectes d'R+D i un servei de suport per a l'estructuració de l'excel·lència en aquells centres.

3.3.7.

Redisseny de l'estratègia d'internacionalització i posicionament de Catalunya en tecnologies digitals avançades (intel·ligència artificial, big data, nova economia de l'espai, quàntica, microelectrònica/semiconductors, fotònica, 5G i cadena de blocs).

3.4.1.

Desenvolupament i enfortiment de les infraestructures cientificotècniques singulars (ICT) clau per al sistema i compartides amb l'administració general de l'Estat, com són el Barcelona Supercomputing Center (MareNostrum 5), el Sincrotró Alba, el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica i altres ICT. També els centres de recerca reconeguts a Catalunya.

3.4.2.

Desenvolupament de l'estratègia Trident Innovador, que té com a objectiu consolidar Catalunya com un referent europeu en innovació tecnològica i industrial, amb un èmfasi especial en el sector dels semiconductors.

• Creació d'Innofab, una infraestructura de fabricació avançada en semiconductors per convertir innovacions en productes industrials.
• Implementació del projecte DARE, liderat pel Barcelona Supercomputing Center, que desenvoluparà tecnologia basada en l'arquitectura oberta RISC-V per a aplicacions d'alta computació i intel·ligència artificial.
• Execució del projecte PIXEurope, coordinat per l'ICFO, per consolidar el lideratge europeu en circuits fotònics integrats, amb aplicacions en sectors estratègics com les telecomunicacions i la salut.

3.4.3.

Promoció del projecte la Ciutadella del Coneixement a Barcelona, que crearà un ecosistema únic de recerca multidisciplinària en biomedicina, biodiversitat i sostenibilitat, fomentant la col·laboració entre universitats, empreses i institucions.

3.4.4.

Creació del Campus Clínic a la Diagonal, un espai pioner que combinarà tecnologia avançada, medicina personalitzada i investigació biomèdica per afrontar els grans reptes de la salut global.

3.4.5.

Desenvolupament del Campus-Salut de Girona-Salt, previst per al 2030, com un pol d'excel·lència en salut pública i especialitzada, integrant serveis hospitalaris i recerca avançada.

3.4.6.

Impuls a una sèrie de projectes estratègics orientats al sector primari.

• Un nou edifici BSL3 de sanitat animal i per la lluita contra noves epidèmies, situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra.
• Un Centre Nacional d'Edició Genòmica per a Cereals a Espanya (NCGEC), liderat per Agrotecnio, com a iniciativa estratègica, orientada a impulsar la innovació agrícola i garantir la seguretat alimentària.
• Una inversió al Hubforestal del Consorci del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal a Solsona; la creació del Centre d'Innovació en Proteïnes Alternatives.

3.4.7.

Desenvolupar el Programa de factories d'intel·ligència artificial (AI Factories), liderat pel Barcelona Supercomputing Center, per a la prestació de serveis d'alt nivell d'intel·ligència artificial al sistema productiu, especialment a pimes de tot el territori.

3.4.8.

Impuls a l'R+D a través de la creació d'estructures científiques que promoguin el coneixement i la innovació en els sectors prioritaris de tecnologies netes i tecnologia digital avançada. A través de col·laboració publicoprivada –i involucrant àmbit acadèmic i sectors industrials nacionals i internacionals–, com centres de recerca en tecnologies netes i la Vall de la Quàntica.

3.5.1.

Desplegament del Programa de transformació tecnològica, per promoure la incorporació de tecnologia com a eix estratègic empresarial. Els objectius són aconseguir que el 60% del teixit empresarial català hagi engegat projectes de transformació tecnològica i hi hagi 10.000 empreses sensibilitzades i 3.000 projectes d'implementació i integració de tecnologies avançades per a la transformació tecnològica (IA, cadena de blocs, etc.).

3.5.2.

Formulació d'una estratègia d'impuls de la transferència tecnològica cap al sector empresarial, per incrementar la incorporació de tecnologia diferencial a les empreses catalanes, amb especial èmfasi a les pimes. Es realitzarà mitjançant ajuts per als centres tecnològics, els agents TECNIO i ajuts empresarials canalitzats a través del DIH4CAT. L'objectiu és arribar a 2.000 empreses beneficiàries.

3.5.3.

Desenvolupament d'una estratègia per promoure la difusió tecnològica intersectorial, impulsada per les recomanacions del fòrum per a la productivitat i el lideratge econòmic.

3.5.4.

Constitució d'una convocatòria per madurar proves de concepte i apropar-les a la seva adopció a mercat, per a projectes no orientats i orientats en àmbits que fomentin la sobirania tecnològica (tecnologies netes, IA, quàntica i semiconductors) i per projectes de col·laboració publicoprivada.

3.5.5.

Enfortiment dels centres tecnològics EURECAT i LEITAT perquè esdevinguin veritables palanques d'innovació en el nostre teixit econòmic.

3.5.6.

Impuls a la creació del FraunhoferCAT, centre tecnològic afiliat a Fraunhofer-Gesellschaft, que contribuirà a la internacionalització, la col·laboració publicoprivada, amb un programa únic de medicina de precisió.

3.5.7.

Execució del Pla innova 2025-2030 que comporta enfortir l'ecosistema d'innovació agroalimentària i forestal.

3.5.8.

Posada en funcionament d'un nou sistema d'assessorament tècnic per al sector agroalimentari i forestal.

4.1.1.

Reforç de la inspecció de treball per exercir la vigilància i el compliment de la normativa laboral quant a la igualtat i no-discriminació, el treball no declarat, la contractació en frau de llei i el temps de treball, a fi de millorar les condicions laborals i la qualitat de l'ocupació.

4.1.2.

Desplegament d'un pla de xoc d'ocupació i formació als barris més vulnerables.

4.1.3.

Impuls a l'aplicació d'un salari mínim de referència català (SMRC).

4.1.4.

Elaboració i desplegament d'un pla estratègic i d'impuls del treball autònom, juntament amb els agents socials i econòmics, per estimular l'emprenedoria, les iniciatives empresarials i l'autoocupació i donar-hi suport.

4.1.5.

Impuls a l'aprovació de la Llei d'economia social i solidària per modernitzar el sector i fer-lo més competitiu, sostenible i arrelat al territori.

4.2.1.

Impuls a la transformació del Servei d'Ocupació de Catalunya per fer un veritable servei d'intermediació laboral, oferir itineraris personalitzats i desplegar un pla integrar de lluita contra l'atur de llarga durada.

4.2.2.

Foment de la formació i l'orientació a les persones ocupades d'acord amb les necessitats de les empreses, especialment en els sectors prioritaris.

4.2.3.

Incorporació de la perspectiva territorial que respecti les diversitats i particulars de cada localitat i comarca a les polítiques actives d'ocupació.

4.2.4.

Redisseny dels programes d'integració i acompanyament dels immigrants nouvinguts per facilitar igualtat d'oportunitats que garanteixi la seva plena inclusió social i laboral.

4.2.5.

Reforç a l'atenció de joves emigrats sols garantint programes de suport i acompanyament que assegurin la realització del seu projecte de vida autònom.

4.3.1.

Increment de les places públiques d'escola bressol planificades conjuntament amb el món local amb criteris d'equitat territorial, per garantir la universalitat de l'oferta pública del primer cicle d'educació infantil de manera progressiva.

4.3.2.

Impuls a l'aprovació de la Llei d'universalització i gratuïtat del cicle inicial d'educació infantil, garantint els recursos per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials.

4.3.3.

Traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV) i reforma de la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) amb l'objectiu de facilitar-hi l'accés, i fer-la compatible amb l'IMV i d'altres prestacions.

4.3.4.

Revisió de l'Estratègia catalana contra la pobresa infantil i alhora desplegament dels complements d'infància a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), amb plans d'inclusió i acompanyament familiar com a estratègia de la lluita contra la pobresa infantil.

4.3.5.

Increment de l'import i del límit d'ingressos de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per a persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat del 65% o superior.

4.3.6.

Modificació de la llei de suport a les famílies per modificar la prestació de naixement, adopció, tutela o acolliment i que passi a ser una prestació fins als tres anys del menor. Dins d'aquest marc, es racionalitzarà la prestació d'ajudes per guanyar eficiència i maximitzar-ne l'impacte.

4.3.7.

Impuls a un nou model de cures amb l'aprovació i el desplegament de la Llei de l'agència d'atenció integrada social i sanitària de Catalunya, com a instrument facilitador de l'organització dels departaments, ens locals i altres actors implicats, amb l'objectiu de prestar una atenció més àgil, eficient i de qualitat.

4.4.1.

Aprovació d'una norma per regular la creació del sistema de garantia d'ingressos i inclusió de Catalunya: ha d'incloure la renda garantida de ciutadania (RGC), prestacions d'urgència i altres per garantir els ingressos mínims per a una vida digna, així com la regulació de la política d'inclusió social i laboral.

4.4.2.

Actualització anual de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) d'acord amb l'increment del cost de la vida a través de la Llei de pressupostos.

4.4.3.

Establiment de mecanismes per garantir la continuïtat de les bonificacions al transport públic.

4.4.4.

Desplegament de la Llei de salut bucodental i posada en pràctica de la cartera de serveis prioritzant les persones en situació de vulnerabilitat social, econòmica i funcional.

4.4.5.

Modificació del cànon de l'aigua davant de situacions de vulnerabilitat.

4.5.1.

Generació de 50.000 habitatges de protecció oficial a l'horitzó 2030 i mobilització de sòl residencial per construir habitatge protegit, agilitzant les tramitacions urbanístiques i la inversió pública i privada.

4.5.2.

Desplegament de la Llei 12/2023, pel dret a l'habitatge i, especialment, l'índex de referència dels preus dels lloguers.

4.5.3.

Manteniment del Decret llei 3/2023, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic (HUT).

4.5.4.

Disponibilitat de la reserva pública de solars amb tots els sòls disponibles del patrimoni de la Generalitat de Catalunya per contribuir a la promoció i construcció d'habitatges de protecció oficial.

4.5.5.

Ampliació del parc públic de lloguer amb 5.000 habitatges mitjançant la compra per tanteig i retracte en els propers quatre anys.

4.5.6.

Concertació amb els municipis de demanda residencial forta i acreditada, les estratègies per disposar d'un parc d'habitatge assequible del 15% respecte del total dels habitatges principals, en el termini de vint anys.

4.5.7.

Creació d'un programa de rehabilitació d'habitatges per incrementar el parc de lloguer assequible i social en set anys i per millorar les condicions de vida de les persones.

4.5.8.

Suport als joves amb el Fons Públic d'Emancipació, que avança el pagament de l'entrada de la hipoteca, per facilitar l'adquisició de l'habitatge.

4.5.9.

Desplegament de l'Estratègia integral per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya.

4.5.10.

Enfortiment del sistema estadístic relacionat amb el mercat de l'habitatge per assegurar un seguiment i diagnòstic correcte de les seves dinàmiques.

5.1.1.

Optimització de l'ús dels instruments financers disponibles de la Generalitat de Catalunya, amb la posada en marxa del Comitè Coordinador del Finançament GENCAT.

5.1.2.

Desenvolupament d'una política pressupostària que permeti de forma progressiva l'equilibri de les finances públiques, amb reducció del dèficit, la recuperació de l'estalvi corrent i el manteniment de les capacitats per planificar inversions. Aquesta política pressupostària també ha de garantir la reducció progressiva de l'endeutament de la Generalitat i crear les condicions necessàries per accedir al finançament en els mercats.

5.1.3.

Desenvolupament d'una fiscalitat progressiva i verda, incloent-hi l'impost d'activitats generadores de gasos d'efecte hivernacle, per incentivar la transició cap a un model productiu i cap a una societat més verda, descarbonitzada i justa.

5.1.4.

Elaboració d'un pla per incorporar beneficis fiscals a les diferents figures tributàries, en relació amb els impostos cedits o propis per facilitar les inversions de les empreses en sectors estratègics.

5.1.5.

Anàlisi de l'eficàcia dels impostos propis en relació amb els objectius que van justificar-ne la implantació, per tenir els recursos necessaris però compatibles amb una fiscalitat eficient.

5.2.1.

Impuls a l'estratègia de transformació i millora de l'administració i la gestió pública a través d'una comissió d'experts (CETRA) que prioritzarà la millora dels serveis públics, la transparència i la traçabilitat dels tràmits i serveis.

5.2.2.

Desenvolupament, en el marc de l'estratègia de transformació, d'un pla de xoc amb mesures com garantir l'atenció presencial sense necessitat de cita prèvia i la creació de 2.000 places de pràctiques remunerades per a joves estudiants per atraure talent a l'Administració.

5.2.3.

Implantació d'un pla de simplificació administrativa que inclogui la generalització de la declaració responsable com a mecanisme per a nous tràmits administratius, amb l'objectiu de reduir càrregues burocràtiques i promoure la competitivitat de les empreses.

5.2.4.

Desenvolupament d'una plataforma única d'entrada d'empreses, que permetrà traçar tota la relació de les empreses amb l'Administració.

5.2.5.

Impuls de l'aprovació de la Llei de l'ocupació pública i el decret de la direcció pública professional per desenvolupar un model d'ocupació pública de qualitat.

5.2.6.

Disseny d'una estratègia per racionalitzar les empreses públiques al llarg del 2025 i per simplificar l'organització administrativa reduint els actuals òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat per optimitzar la presa de decisions.

5.2.7.

Impuls a l'aprovació de la Llei d'organització de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic institucional per simplificar-ne l'organització administrativa i per optimitzar la presa de decisions.

5.2.8.

Adopció d'una estratègia de simplificació normativa per depurar l'ordenament jurídic de disposicions obsoletes, agilitzar procediments administratius i mesurar els costos de la regulació.

5.2.9.

Elaboració i desplegament del Pla de transformació digital de la Generalitat de Catalunya per modernitzar els sistemes i aplicacions de l'Administració pública, simplificant processos i facilitant la transparència, la traçabilitat dels tràmits i serveis, i l'experiència ciutadana.

5.3.1.

Actualització del Pla nacional de compra pública d'innovació (CPI) amb l'objectiu de promoure la competitivitat de les empreses locals, fomentant la seva participació activa en els processos de compra pública, i establir mecanismes que redueixin l'impacte ambiental, contribuint així a un model de desenvolupament més sostenible i alineat amb els objectius estratègics del país.

5.3.2.

Augment en un 50% del nombre d'empreses que participen en els contractes de compra pública d'innovació (CPI) en comparació amb el període actual, prioritzant la incorporació de petites i mitjanes empreses (pimes) i entitats de l'economia social. Aquest increment ha de garantir una diversificació més gran dels proveïdors i fomentar la competitivitat del teixit empresarial local.

5.3.3.

Increment d'un 25% el nombre de processos de CPI en col·laboració amb altres departaments (o entitats adscrites) que aportin reptes tecnològics estratègics, i establir el model de governança i col·laboració.

5.3.4.

Definició i implementació de nous mecanismes de relació i coordinació entre els departaments responsables de la gestió dels processos de compra pública d'innovació, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques en aquest àmbit, assegurar el seguiment adequat de les accions en curs i establir metodologies per avaluar l'impacte dels projectes executats.

5.3.5.

Planificació i execució d'accions estructurades de difusió i comunicació sobre les iniciatives de compra pública d'innovació desenvolupades per promoure la transferència efectiva del coneixement generat cap al mercat.

5.4.1.

Actualització de l'estratègia d'intel·ligència artificial de Catalunya.

5.4.2.

Elaboració d'un pla d'interoperabilitat de dades i col·laboració entre administracions públiques catalanes, a través d'un acord de Govern per generar un servei transversal d'analítica avançada i intel·ligència artificial, per crear un llac de dades (data lake) que permeti interconnectar els sistemes d'informació.

5.4.3.

Integració de les dades i els sistemes informàtics corporatius dels diferents departaments per centralitzar i optimitzar la gestió de la informació vinculada a les empreses.

5.4.4.

Desplegament d'un model de la dada que posi en relació la quàdruple hèlix: l'Administració pública, la universitat, les empreses i la ciutadania.

5.4.5.

Impuls a un visor per un Pilar Social Català analitzant les condicions socioeconòmiques del país.

5.4.6.

Vertebració d'un ecosistema per estructurar el coneixement, la formació i la recerca en gestió pública, amb l'assessorament científic del sistema de recerca de Catalunya, incloent grans infraestructures cientificotècniques, universitats i centres de recerca.

5.4.7.

Creació del primer llac de dades de recerca en obert per a projectes singulars.

5.4.8.

Impuls a la creació d'un visor de dades de la Generalitat, vinculat a temes associats amb la descarbonització (aigua, gas, electricitat, i mobilitat).

5.4.9.

Creació d'un programa Govtech, en el marc del Digital Europe Project, i un demostrador tecnològic ubicat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

5.5.1.

Compromís d'enfortir i estendre l'avaluació de polítiques públiques a través de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA), i altres agències, reforçant la Comissió Interdepartamental d'Avaluació de Polítiques Públiques (CIAVA).

5.5.2.

Implementació d'un sistema d'accés i encreuament de microdades administratives per millorar la recerca i l'avaluació.

5.5.3.

Realització d'una anàlisi, tant panoràmica com sectorial, de l'impacte dels fons europeus, per generar coneixement i maximitzar-ne l'impacte futur.

5.5.4.

Aplicació de l'avaluació econòmica de les intervencions de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i optimització dels processos de revisió de despesa per garantir l'assignació i gestió eficient de recursos públics.

5.5.5.

Adopció d'una agenda de millora de la regulació que potenciï l'avaluació d'impacte regulatori.

5.5.6.

Dotació a la Generalitat dels instruments i estructures necessàries per ser capdavanters en l'avaluació de polítiques relacionades amb el canvi climàtic i la descarbonització.